Discapacitat

ERGONOMIA DEL LLOC DE TREBALL ADAPTAT

En general, el disseny d’un lloc de treball deu cobrir les necessitats de l’usuari en el control del seu entorn, l’espai personal, les necessitats de comunicació i la privacitat. A més, és necessari que la disposició dels components principals del lloc, com taules, cadira i dispositius de l’ordinador, no perjudiqui a l’usuari, impedint que puguin sorgir problemes visuals, de musculatura i fins i tot mentals (veure la Figura 5). Aquest objectiu beneficia no només la salut i satisfacció de l’usuari, sinó que augmenta l’eficàcia i el rendiment del treball.
En aquest punt es descriuen una sèrie de recomanacions ergonòmiques per a llocs de treball PVD adaptats (veure la Figura 6), considerant tant els aspectes relatius al mobiliari com als dispositius estàndards i els d’adaptació. Les recomanacions han estat recollides de ISO 9241 (part 5), ISO/ 9999, UNEIX 139801 EX/ i UNEIX 139802 EX/.

Entorn de treball
Un entorn adequat per al treball beneficia la comoditat i la productivitat de l’usuari. La majoria de les recomanacions estan dirigides a qualsevol tipus d’usuari, independentment que pugui estar afectat per alguna discapacitat.

Ambient
L’ambient de treball, pel que fa a la il·luminació, soroll, temperatura, etc., és clau per al confort del treballador, la reducció de sensació de fatiga i, fins i tot, per a evitar trastorns de salut.
Deu ser prou silenciós com per a no molestar i distreure a l’usuari. El soroll de fons no deu sobrepassar els 55 dba. En l’ús d’un programa de reconeixement del parla, un ambient excessivament sorollós fa augmentar la taxa d’errors del reconeixedor.
La il·luminació deu permetre llegir tant els documents com els caràcters impresos del teclat, sent recomanable que estigui filtrada a través d’un difusor. Quan es tracta d’una oficina amb un recinte comú per a diversos empleats, si és necessari augmentar la il·luminació, per a satisfer les necessitats d’un d’ells, s’utilitzarà una llum auxiliar, mitjançant un articulat o un punt de llum selectiu, de forma que no afecti a la resta dels usuaris. La lectura de documents requereix una il·luminació d’uns 500 lux i el treball amb pantalla uns 300 lux. Per sobre de 1000 lux, és una il·luminació massa intensa. 
És fonamental orientar les pantalles de forma que quedin lliures de reflexos procedents de la il·luminació de finestres o de focus de llum artificial. Les finestres deuen disposar d’elements que permetin regular la il·luminació que penetra a l’interior. Deu, així mateix, cuidar-se que les superfícies de mobiliari, sostre, sòl i envans, no provoquin reflexos molests en la pantalla o enlluernaments directes en la visió de l’usuari.

La temperatura a l’estiu deu estar compresa entre 23 i 26 graus i a l’hivern entre 20 i 24 graus. 
La humitat relativa de l’aire estarà entre el 40 i el 60 per cent.

Cadira
La cadira s’ha de poder ajustar a les característiques antropométriques de l’usuari: 
Deu donar-se suport sobre una base estable, normalment sobre rodes, per a facilitar així el moviment de l’usuari en el seu entorn pròxim. 
L’altura del seient deu ajustar-se al rang de població dels usuaris, normalment entre 40 i 52 cm d’altura. Encara que no és freqüent, convé que es pugui regular la inclinació del seient cap a l’interior entre 5 i 10º. 
La profunditat del seient deu ajustar-se regulant el respatller en sentit horitzontal. La distància entre la vora de la cadira i les corbes no deu ser inferior a 5 cm. La vora de la cadira ha de ser arrodonida. 
El respatller s’ha de regular tant en altura com en inclinació, amb una prominència que serveixi de suport a la zona lumbar. 
El recolzabraços deu estar folrat o bé estar compost d’un material tou.

Reposa peus
Serà necessària la utilització d’un reposa peus quan les extremitats inferiors no descansin en el sòl o bé per a aconseguir que el peu, pel que fa al panxell, estigui a 90º. 
La superfície ha de tenir la dimensió suficient per a permetre una certa llibertat de moviment, sent aconsellable una amplària major o igual a 45 cm i una profunditat major o igual a 35cm/. 
La seva inclinació, pel que fa a l’horitzontal, deu ser regulable entre 5 i 15º.

Taula
La superfície de la taula ha de tenir la suficient amplitud com per a col·locar sobre ella el monitor, el teclat, el ratolí, els documents, el faristol i tots els elements que requereixi l’usuari. Com la resta del mobiliari i els components de l’equip, la seva superfície deu ser d’un material poc reflectant. 
La taula o el suport del teclat ha de poder-se ajustar verticalment, de forma que l’usuari pugui escollir l’altura que millor s’adapta a la visió del monitor i al buit que queda entre la taula i el sòl. 
L’altura, per al cas dels usuaris amb cadira de rodes, varia d’acord amb que es prefereixi que la mà, recolzada sobre el joystick de control de la cadira, pugui cabre sota la taula, o bé que la cadira faci límit en la vora de la taula, tal com es pot apreciar en la Figura 5. En ambdós casos deu cuidar-se que la vora de la taula no coincideixi en altura amb la mà sobre el braç de la cadira.
La vora de la taula ha de ser arrodonida, preferiblement material tou, de forma que, si l’usuari accidentalment ensopega o frega amb la vora, li produeixi el menor mal possible. 
Les potes de la taula haurien de destorbar el menys possible. Una bona fórmula és subjectar la taula contra la paret, de forma que la part més propera a l’usuari quedi alliberada de potes. Es necessari tenir en compte que les persones amb lesions medul·lars poden mancar de sensibilitat en les cames, pel que no perceben els cops que puguin ocasionar-se contra obstacles com poden ser les potes de les taules. 
Accessibilitat al mobiliari 
Encara que sempre és possible realitzar un accés lateral, si vol facilitar-se l’accés frontal, els mobles han de tenir alliberada una zona de 25 cm d’altura i 25 cm de profunditat, tant per a permetre aquest accés, com perquè no ensopeguin els peus contra els mobles en els moviments de gir (veure la Figura 7)
Espais i desplaçaments per a cadires de rodes
L’accés al lloc de treball ha d’ estar lliure d’obstacles, deixant suficient espai davant de la taula de l’ordinador, de forma que l’usuari pugui maniobrar còmodament per a situar-se davant de la pantalla i per a abandonar el lloc de treball, tal com mostra la Figura 6. En la Figura 8 es mostra l’espai necessari perquè l’usuari pugui canviar de sentit de marxa maniobrant amb la cadira de rodes. Depenent de l’habilitat que pugui posseir l’usuari, és possible realitzar aquesta maniobra amb un sol gir sobre el seu eix, tant amb cadires manuals com elèctriques. En tot cas, aquest espai per a maniobrar també sembla idoni per a qualsevol espai en el qual hagi d’estar l’usuari.

Rampas
Per a salvar desnivells, les rampes tindran una inclinació suau, tenint-se en compte per a la seva construcció les dades que se subministren en la Figura 9 i en la Taula 1. L’accessibilitat als edificis passa moltes vegades per intervencions arquitectòniques bastants senzilles mitjançant rampes. Salvant, si existeix, el desnivell de l’entrada principal, pot accedir-se a través dels ascensors a qualsevol part de l’edifici, instal·lant rampes per a salvar altres desnivells interiors (veure la Figura 10).

DISPOSITIUS DE SUPORT FÍSIC I ACCESSORIS

Pantalla
Els requisits que ha de posseir la pantalla són els mateixos per a qualsevol tipus d’usuari. En el cas de llocs de treball adaptats, és aconsellable que la grandària de la pantalla sigui el major possible. 
La part superior de la pantalla coincidirà amb l’altura dels ulls, en perpendicular a l’angle de visió. Si no és possible l’eliminació de reflexos mitjançant l’orientació del propi lloc de treball, és convenient que el monitor pugui orientar-se vertical i horitzontalment per a eliminar-los o reduir-los. 
La distància entre el monitor i l’usuari no serà inferior a 45 cm. 
Els caràcters que apareguin en la pantalla estaran ben  definits. La dimensió dels caràcters deu ser suficient, considerant a més que en el cas dels usuaris amb cadires de rodes l’usuari pot estar a una distància del monitor major de la normal. La distància entre caràcters deu ser, com a mínim, l’ample del traç i entre paraules l’amplària d’un caràcter. Deu existir un espai clar entre línies. Els processadors de textos permeten ajustar aquests paràmetres. 
L’estabilitat de la imatge de la pantalla es veurà lliure de pampallugues pel 90 per 100 dels usuaris, sense fenòmens de centelleigs o altres formes d’inestabilitat. S’ evitaran freqüències de pampallugues i refresc entre 5 Hz i 50 Hz. 
Es podrà ajustar fàcilment la lluminositat i el contrast entre els caràcters i el fons de la pantalla. Això permet adaptar-los fàcilment a les condicions de l’entorn. 
La pantalla es podrà orientar i inclinar, adaptant-se a les necessitats de l’usuari.
Com opció, en un lloc de treball convencional és possible la utilització d’un suport, independent de la taula per al monitor, que permeti un ajustament, tant de la seva posició en horitzontal i en vertical, com de la profunditat. 
La pantalla del monitor estarà lliure de reflexos o reverberacions, que puguin ser molests per a l’usuari.

Teclat
El teclat és el dispositiu d’entrada de dades més utilitzada en el treball amb terminals, pel que es necessari tenir especial cura en seguir les recomanacions existents, a fi de realitzar el treball sota condicions segures i optimitzar la comoditat del seu ús. De forma general, el teclat ha de complir les normes tècniques especificades en el R/.D. 488/1997: 
Ha de posseir una bona realimentació tàctil i sonora. 
Cada grup de tecles funcional inclourà marques tàctils en les tecles centrals. Els teclats QWERTY/són les tecles F, J i el 5 per al grup numèric. 
Seria desitjable que cada grup funcional de tecles posseeixi un color distint. 
El teclat es situarà en la mateixa vertical del monitor o del faristol, depenent de com dels dos elements s’usi amb més freqüència. 
Es deixarà una superfície d’uns 10 cm davant del teclat per a poder donar suport les mans. És recomanable la utilització de suports de canells per a aconseguir una flexió de 0º. En tot cas, els canells no tindran una inclinació, ni cap amunt ni cap a baix, superior a 10º. 
Estarà a una altura del sòl entre 64 i 76 cm. Si és possible, s’ajustarà l’altura del teclat i de la cadira per a aconseguir la posició idònia. 
Les mans, canells i avantbraços estaran en línia recta, a una altura que permeti que formi amb el braç un angle de 90º. 
Sobre la inclinació del teclat no existeix una directiva clara, ja que hi ha estudis que aconsellen una inclinació negativa per a obtenir una menor tensió muscular de muscles i avantbraços. No obstant, la recomanació més estesa en documents i normes la podem observar en la Figura 11a. Per a obtenir la millor acomodació de l’usuari, s’hauria de poder ajustar la inclinació, tant en sentit negatiu (part anterior del teclat més elevada que la posterior) com en positiu (part anterior més baixa que la posterior), tal com s’indica en la Figura 11b.

Faristol
El faristol facilita el treball de transcripció o consulta mentre s’escriu en el terminal. La seva correcta utilització evita la torsió del coll. Existeixen dues possibilitats per a la seva col·locació: 
El faristol situat entre el monitor i el teclat permet tenir en la mateixa vertical els tres elements, encara que no sempre és possible que existeixi suficient buit per a allotjar-lo, sent possible forçar el qual el monitor estigui a una excessiva altura. 
Pot situar-se en posició lateral, devent estar el més prop possible del monitor i a la seva mateixa altura (és a dir, la part superior del faristol a l’altura dels ulls). Una bona solució és fixar-lo al propi monitor.

Ratolí
És el dispositiu d’entrada de dades més popular des que s’han imposat els sistemes operatius gràfics, primer Macintosh i després Windows. La seva inadequada utilització pot produir lesions o, simplement, fatiga i incomoditat. Ha de complir amb lo establert en UNEIX 139802 EX: 
Ha de situar-se ho més pròxim al teclat i en la perpendicular del braç amb el qual s’utilitzi. 
La posició de mà i canell ha de seguir les mateixes recomanacions que per al teclat, sent aconsellable que la flexió del canell tendeixi a 0º.
El ratolí ha d’ allotjar-se còmodament en el buit de la mà. 
No deu subjectar-se el ratolí amb massa força, per a evitar un augment innecessari de tensió en tendons i músculs de la mà.
S’ha de configurar-se el moviment del punter, de forma que no faci falta realitzar massa moviments de resituació per a arribar a la posició desitjada. 
S’ha d’ escollir la configuració de Windows 98 que permet substituir el doble clic pel clic senzill per a executar els programes o accions de l’explorador, permetent així disminuir el nombre i la precisió de les pulsacions del ratolí. · És aconsellable la utilització d’un coixinet de qualitat que permeti un desplaçament precís del punter.